SORBIR, [SURBIR] v.n.

Engolir retirant amb l'alè.

"Nunqua begues on surbent ne ab brogit, mas suau."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"Prenets de una guoma que ha nom asa e metets ne en l aygue e com sera fusa guargaritzats ben de aquella e surbits ne..."
Receptari de la Universitat de València f. xliij v

"com ell qui s gran no pot consell donar
a ssi ne ls seus d escapar e fugir
del teu reyalme qui tot s o vol sorbir,
car mays de tu no s pot hom deffensar."
Jaume d'Olesa Clam de Fortuna 5; MS. de Florença

"... e que fassats manament a la terra que no m sofira, enans se fena e m sorbesca..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 14, cap. 4